Nascuda a Palma de Mallorca el 1972, la seva trajectòria és eclèctica i polivalent. El reconeixement li va arribar amb el segon disc, Mi niña Lola (2006). Des d’aleshores Concha Buika no ha deixat de rebre premis, tant a Espanya com a l’estranger. Acaba de publicar Niña de fuego. Definitivament s’ha destapat: «Artista no és qui canta o qui pinta, sinó qui fa de la seva vida un art», afirma. Amb Mi niña Lola ha trepitjat els escenaris de la Brooklyn Academy of Music, la Alhóndiga de Guanjauato, el Palau de la Música de Salònica, els festivals de jazz de Vienne, Tòquio, Fukuoka, Washington i París. Beu del flamenc i del jazz i els refon a les seves cobles i ranxeres. Redibuixa els temes clàssics amb la seva personal manera de cantar, posa veu a les seves pròpies composicions i es regala amb lletres que han escrit per a ella David Trueba i Javier Limón.